¿Se puede hablar de una metrología ilercavona? Sobre la posible existencia de una unidad de medida lineal en la Ilercavonia / Pau Olmos
Olmos Benlloch, Pau


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 129-136 : il.

Bibliografia.

A partir del análisis metrológico realizado en 4 asentamientos ibéricos del tramo final del Ebro, en la región ilercavona planteamos la utilización de una unidad de medida basada en un pie de 0,32 m. Su primera aplicación probable se identifica en la torre bipartita del Castellot de la Roca Roja de Benifallet (final del siglo V a.C.), pero será entre los siglos III y II a.C. cuando tendrá una mayor adaptación, como se puede apreciar en su uso en la trama urbana de El Castellet de Banyoles de Tivissa, el sistema defensivo de Sant Miquel de Vinebre y probablemente en el edificio singular del Perengil de Vinaròs. Su mayor difusión durante el siglo III a.C. se relaciona con el momento de concentración de poblamiento en el territorio ilercavón en grandes núcleos, como El Castellet de Banyoles, dentro de un fenómeno de jerarquización del territorio que muestra un sistema económico centralizado de tipo protoestatal.

Aportaciones al proceso de iberización en el curso inferior del Ebro: el ejemplo de Sebes (Flix, Ribera d'Ebre, Tarragona) / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera y Pau Olmos
Belarte Franco, M. Carme


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 95-102 : il.

Bibliografia.

Presentamos en este trabajo el resultado de las intervenciones efectuadas en el yacimiento de Sebes entre los años 2010 y 2011, donde hemos podido documentar la existencia de un asentamiento ibérico de nueva planta fechado en la segunda mitad del siglo VI a.C., poco tiempo después del abandono del asentamiento del Hierro I, ubicado en la parte más alta de la colina de Sebes. La proximidad entre los dos asentamientos y los restos materiales recuperados parecen indicar un ligero traslado poblacional, dentro de una dinámica interna de cambio en la sociedad ibérica, en una etapa de transición previa a la consolidación de un nuevo modelo poblacional durante el siglo v a.C.

Novedades sobre el mundo funerario en la Ribera d'Ebre / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera y Pau Olmos
Belarte Franco, M. Carme


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 17-35 : il. plàn

Bibliografia.

La excavación de las necrópolis de incineración de Santa Madrona (Riba-roja d'Ebre) y Sebes (Flix) aportan nuevos datos sobre el estudio del mundo funerario en esta zona. Ambas presentan una fase de utilización durante la Primera Edad del Hierro (siglos VII-VI a.C.), caracterizada por un predominio de estructuras tumulares, junto a las que se documentan otras variantes (urnas funerarias sin túmulo, deposiciones de huesos sin urna, ofrendas funerarias, estructuras empedradas sin urna, etc.). En ambas necrópolis, los estudios antropológicos muestran que todos los grupos de edad estaban representados. Los materiales cerámicos y ajuares presentan gran similitud entre las diferentes sepulturas, lo que sugiere una cierta igualdad en el tratamiento de los difuntos. La existencia, en ambos casos, de dos áreas diferenciadas, podría indicar una separación en función de grupos familiares.

Las Necrópolis protohistóricas tumulares de Cataluña meridional: el ejemplo de Sebes (Flix, Tarragona) / Maria Carme Belarte Franco, Assumpció Malgosa Morera, Jaume Noguera Guillén, Pau Olmos Benlloch, Giampaolo Piga



En: Trabajos de Prehistoria. vol. 70, num. 2 (2013) , p. 295-314

Se presentan los resultados de las recientes intervenciones arqueológicas realizadas en la necrópolis del Hierro I de Sebes (Flix, Tarragona). Se ha precisado la extensión de la necrópolis, su duración, los rituales funerarios y la estructura social de la población mediante técnicas y métodos de carácter interdisciplinar (antropología, carbono 14, prospecciones geofísicas). Se ha constatado la coexistencia de túmulos y urnas y la agrupación de las estructuras en dos áreas. Sobre esta base se pretende mejorar el conocimiento de las necrópolis de cremación en un territorio de contacto entre diferentes tradiciones de enterramiento. Se dan a conocer datos inéditos procedentes del estudio antropológico de los huesos cremados de Sebes y de las dataciones radiocarbónicas de algunos de ellos. Estos datos, considerados en conjunto con los del resto de la necrópolis, permiten relacionarla más con las necrópolis tumulares leridanas que con las del Bajo Aragón-Terra Alta.

Modulación y proporción en la arquitectura emporitana entre los siglos VI-II a.C. / Pau Olmos Benlloch
Olmos Benlloch, Pau


En: Empúries. Barcelona, núm. 56 (2009-2011) , p. 125-141 : il.
Bibliografia. Resums en català, anglès i francès.

Una Residència de planta complexa de l'ibèric antic al jaciment de Sebes (Flix, Ribera d'Ebre) / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera, Pau Olmos
Belarte Franco, M. Carme


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 28 (2018) , p. 367-382 : il. (Dossier) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El jaciment protohistòric de Sebes està ocupat de manera continuada des de la segona meitat del segle vii aC fins a principis del segle v aC. S'hi documenten dos hàbitats diferenciats i successius en el temps, així com una necròpolis tumular en ús durant la primera edat del ferro; la cronologia de l'assentament fa que sigui un dels rars exemples on és possible estudiar la transició entre el primer ferro i l'ibèric antic a la vall de l'Ebre. Les estructures d'hàbitat, situades al cim i als vessants d'un turó, han estat fortament alterades per l'erosió, així com per construccions militars relacionades amb la batalla de l'Ebre de 1938. Malgrat això, ha estat possible identificar diverses cases per cada fase d'ocupació. En aquest article ens centrarem en un edifici complex, integrat per quatre àmbits, de la fase de l'ibèric antic.

Sobre un modelo constructivo de la arquitectura ibérica en territorio Ausetano / Pau Olmos Benlloch
Olmos Benlloch, Pau


En: Archivo Español de Arqueología. Madrid. Vol. 86 (2013) , p. 37-49 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Adaptació metrològica grega en l'arquitectura ibèrica de Catalunya: puig de Sant Andreu d'Ullastret i Mas Castellar de Pontós / Pau Olmos Benlloch
Olmos Benlloch, Pau


En: Cypsela. Girona, núm. 17 (2008) , p. 273-285: il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en castellà, anglès i francès.

La Proporció en l'arquitectura ibèrica : la torre y-z de la Ciutadella Ibèrica d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès) / Pau Olmos Benlloch, Josep Maria Puche Fontanilles
Olmos Benlloch, Pau


En: Butlletí arqueològic. Època V, Núm. 30 (2008) , p. 29-41

Aproximació a la metrologia ibèrica a Catalunya (segles V-II aC) / Pau Olmos Benlloch
Olmos Benlloch, Pau


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 19 (2009) , p. 51-73 : il (Estudis) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Poblament ibèric a Flix : de la primera edat del ferro a la formació de la cultura ibèrica a l'antiga Ilercavònia / M. Carme Belarte, Jaume Noguera, Pau Olmos
Belarte Franco, M. Carme


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 28 (2018) , p. 223-246 (Dossier. Ibers i romans a la Ribera d'Ebre) 

En aquest article recollim les dades sobre poblament de l'edat del ferro dins el terme municipal de Flix, on tenim coneixement de tres jaciments: Sebes, els Castellons i el Barranc del Mosselló. En el cas dels dos primers, es coneixen tant els assentaments com les respectives necròpolis; Sebes té dues fases d'ocupació corresponents al primer ferro i època ibèrica respectivament, i probablement els Castellons té també una llarga durada i diverses fases. Quant al Barranc del Mosselló, és una petita talaia. El jaciment de Sebes, excavat en la seva totalitat, és el més ben conegut dels tres. La informació proporcionada globalment pels tres jaciments ens permet analitzar una fase mal coneguda dins la protohistòria catalana, el moment de formació de la cultura ibèrica, i ens permet analitzar-ne de manera conjunta els llocs d'hàbitat i les necròpolis.